Catàleg de la població estranya a Catalunya: prop d’un 31% té nacionalitat espanyola i tres comarques supera el 30% de residents estrangers

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat aquest dimarts el cens d’estrangers resident a Catalunya al 1 de gener del 2025, un informe que dibuixa un retrat demogràfic complex i en transformació. Del total de 2.039.015 persones nascudes a l’estranger, 628.319 —gairebé el 31%— ja compten amb la nacionalitat espanyola, ja sigui per naturalització, per descendència o per adoptions internacionals.

Aquesta dada revela una realitat molt més allà de la imatge estàtica que sovint es té de la població estranya: una part important s’ha integrat plenament en la societat catalana, adoptant la nacionalitat i, en molts casos, també els vincles culturals i socials amb el país d’acollida.

Un quart de la població és estranya, amb dades molt dispars segons les comarques

El 25,1% de la població resident a Catalunya és estranya, una xifra que augmenta fins al 34,1% al Barcelonès, al 31,6% a l’Alt Empordà i al 31,5% a la Segarra. En canvi, al Lluçanès només representa el 11,4%. Aquestes diferències reflecteixen no només factors econòmics i laborals, sinó també la capacitat d’atracció de les grans àrees urbanes i la presència històrica de colònies específiques en certs territoris.

En els últims anys, la població amb nacionalitat estranya ha crescut un 5,4%, passant a representar el 18,7% dels residents. Aquest creixement supera el 30% a la Segarra, mentre que al Alt Penedès només arriba al 8,4%.

Procedència per continent i augment de residents d’Amèrica

El 47% dels residents estrangers procedeixen d’Amèrica, el 20,7% d’Àfrica i el 20,3% d’Europa. L’Amèrica llatina, en particular, experimenta un augment molt significatiu: 74.860 residents més respecte l’any anterior. Tot i això, per països, Marroc és el més representat, amb 252.843 persones, seguit de Colòmbia (107.178), Itàlia (91.925), Romania (84.842) i Xina (67.739).

Aquesta combinació entre augment generalitzat i concentració en orígens específics reflecteix tant els canvis en els fluxos migratoris com la continuïtat de les colònies històriques.

Municipis amb alts percentatges i perfil per edats

Els municipis més grans —més de 100.000 habitants— concentren el 25,5% dels residents estrangers, mentre que els de menys de 500 habitants només n’acullen el 9,5%. Guissona lidera el rànquing amb el 51,8% de població estranya, seguida de Castelló d’Empúries (45,5%) i La Portella (42,1%).

Pel que fa a l’edat, més d’un 50% dels ciutadans estrangers tenen entre 20 i 44 anys. Aquest fet, sumat a la baixa natalitat en els darrers anys, fa que en aquesta franja d’edat el 41,7% de la població hagi nascut a l’estranger. Aquesta distribució per edats explica també per què la presència estranya és més visible en els mercats laborals joves i en els sectors de major rotació.

Tags virals i frases impactants:

• 📈 «Un 31% dels estrangers a Catalunya ja són espanyols»
• 🌍 «Amèrica lidera el creixement migratori: +74.860 residents»
• 🏙️ «El Barcelonès, comarca amb més estrangers: 34,1%»
• 📊 «Guissona, capital de la diversitat: 51,8% de població estranya»
• 👥 «41,7% de joves entre 20-44 anys són estrangers a Catalunya»
• 🔄 «La naturalització trenca l’estereotip de l’immigrant temporal»
• 🇲🇦 «Marroc, primer país d’origen amb 252.843 residents»
• 🎯 «La Segarra supera el 30% de població estranya»
• 🔄 «La migració, clau per equilibrar l’envelleixement demogràfic»
• 🚀 «Catàleg 2025: Catalunya, cada cop més plurinacional»

Aquest informe posa de manifest que la realitat demogràfica catalana està cada cop més caracteritzada per la diversitat, l’integració i la complexitat dels orígens. La naturalització i l’estabilitat de les colònies estranyes reflecteixen no només canvis en els fluxos, sinó també la capacitat d’acollida i d’adaptació d’una societat en transformació.

,