El Feixisme Etern: Un Assaig Contemporani sobre la Perillosa Renexió de l’Extrema Dreta

La teoria d’Umberto Eco sobre l’existència d’un feixisme etern, definida per les 14 característiques que el filòsof italià va enumerar en la seva conferència de 1995 a la Universitat de Columbia, manté avui més vigència que mai. Tres dècades després, aquesta tesi esdevé fonamental per comprendre l’auge global de l’extrema dreta, un fenomen que el professor i doctor en humanitats Jordi Mir analitza amb profunditat en el seu últim llibre, El nostre Feixisme.

Una Reflexió Urgent i Necessària

Jordi Mir (Barcelona, 1976), professor a la UPF i la UAB, presenta un opuscle que organitza en vuit punts una reflexió concebuda com «Una càpsula per combatre el supremacisme creant democràcia». L’exercici, tant pedagògic com els seus guions radiofònics sobre història de les idees i filosofia política, combina amb naturalitat referències tan diverses com Hansi Flick, Antonio Scurati, Paco Fernández Buey, Simone Weil, Bertolt Brecht, Antonio Gramsci i Josep Fontana.

L’assaig de Mir s’insereix en l’allau d’escrits contemporanis que intenten desxifrar el desconcert intel·lectual davant l’ascens de moviments feixistes en el món actual. El filòsof francès Didier Eribon i el seu Retorn a Reims (2009) constitueixen una referència recurrent, analitzant com l’extrema dreta ha guanyat hegemonia entre la classe obrera que havia estat fidel al comunisme.

La Crisi de la Socialdemocràcia i l’Opportunisme de l’Extrema Dreta

Mir explora com la deriva sociopolítica global, facilitada pel triomf del neoliberalisme als anys vuitanta, continua interpel·lant les forces progressistes. La pregunta és contundent: ¿tenen l’esquerra i les forces democràtiques en general prou capacitat de reacció?

El llibre qüestiona per què la socialdemocràcia, allà on encara governa, no ha implementat polítiques més valentes que millorin substancialment les condicions materials i culturals de la majoria de la gent. Mir es recolza en l’historiador italià Luciano Canfora, que a El fascismo nunca ha estado muerto afirma que «en el seu nucli hi ha el supremacisme racista vinculat a l’exaltació de la nostra pròpia nòcia, de la nostra comunitat natural».

La Complexitat del Concepte

Un dels elements més discutibles de l’assaig és l’ús del supremacisme com a categoria superior que permet a Mir trobar feixismes en el colonialisme, l’imperialisme, el patriarcat i el racisme, i en qualsevol època històrica. Aquesta perspectiva moral o filosòfica contrasta amb aproximacions més històriques i polítiques que podrien beneficiar-se de la obra recent d’autors italiens com Siegmund Ginzberg (Síndrome 1933) o l’historiador establert a Catalunya Steven Forti.

Conclusions Clau per a la Sobrevivència Democràtica

Entre les conclusions, Mir assenyala la importància de «no confondre el feixisme i les persones que poden tenir comportaments feixistes». També avisa contra l’abus del concepte i la confusió entre feixisme i monstruositat, una qüestió que l’historiador anglès Alec Ryrie explora a L’era de Hitler i com la sobreviurem.

En tot cas, cal identificar bé el feixisme, els seus orígens i suports, i combatre’ls sense concessions. No sobren manuals de supervivència en aquests temps incerts on la democràcia es troba en una cruïlla decisiva.

Tags virals: Feixisme etern, extrema dreta, Jordi Mir, Umberto Eco, Didier Eribon, Luciano Canfora, supremacisme, democràcia en perill, supervivència política, col·lapse social, nova era feixista, resistència democràtica, crisi de la socialdemocràcia, populism, ideologia tòxica, combatre el feixisme, Europa a la deriva, alerta vermella política.

,